Fa uns dies passejant per Hostafrancs, vaig deturar-me una estona a inspeccionar l’abast de les obres d’arranjament del centre històric del barri, corresponent a les cases més antigues del carrer Vidriol, Leiva i Cap de Guaita. Properament hi passarà el nou carrer Diputació que vindrà a connectar el carrer Tarragona amb la Gran Via sense passar per la plaça d’Espanya.
El barri s’ha esponjat, és evident, però a costa de molts edificis que formaven part de la nostra història i donaven una fesomia d’antic poble a aquesta zona, formada pel triangle entre Sant Roc, Bordeta i Creu Coberta. Tanmateix, cal dir, que moltes d’aquestes cases estaven en un estat lamentable, com les que actualment subsisteixen al carrer Vidriol del 16 al 20.
Girant Vidriol cap a Leiva per l’antic Cap de Guaita (més o menys) s’obre un gran espai nou encara per arranjar tot encimentat. I ves, de compte, m’he aturat a veure els patis de llum interiors d’aquestes finques solitàries, ara desvetllats per l’enrunament de les finques adjacents. I la sorpresa ha estat la troballa d’un cactus imponent, amb més d’una trentena de puntes i uns 3 metres d’alçada, enclavat en un dels patis interns però no puc encertar a quin.
Pico a una de les portes, al costat d’una casa okupada al carrer Leiva. Obre un bon home que em diu que pertany a les finques de Vidriol i m’hi torno. Realment són finques molt velles. L’edifici més alt perviu com pot i, al costat, dues relíquies de planta i pis, que són de les més velles del barri. Sens dubte deu ser aquí. Però no em contesten.
El cactus crec que deu ser de l’espècie Cereus Fervesii segons m’indica el mestre Sr. Google. Li he comptat de nou les puntes, però em descompto. N’hi ha més de trenta. Segons el procés de creixement d’aquests exemplars, en pocs anys es poden fer grans, però per fer un arbre descomunal com aquest, en calen molts. Com que, de moment, en desconec l’edat, l’he batejat amb el nom del Cactus d’en Corrades, que com bé se sap, va ser el veí més antic del nostre barri d’Hostafrancs, establint-s’hi la primera meitat del segle XIX.
El barri s’ha esponjat, és evident, però a costa de molts edificis que formaven part de la nostra història i donaven una fesomia d’antic poble a aquesta zona, formada pel triangle entre Sant Roc, Bordeta i Creu Coberta. Tanmateix, cal dir, que moltes d’aquestes cases estaven en un estat lamentable, com les que actualment subsisteixen al carrer Vidriol del 16 al 20.
Girant Vidriol cap a Leiva per l’antic Cap de Guaita (més o menys) s’obre un gran espai nou encara per arranjar tot encimentat. I ves, de compte, m’he aturat a veure els patis de llum interiors d’aquestes finques solitàries, ara desvetllats per l’enrunament de les finques adjacents. I la sorpresa ha estat la troballa d’un cactus imponent, amb més d’una trentena de puntes i uns 3 metres d’alçada, enclavat en un dels patis interns però no puc encertar a quin.
Pico a una de les portes, al costat d’una casa okupada al carrer Leiva. Obre un bon home que em diu que pertany a les finques de Vidriol i m’hi torno. Realment són finques molt velles. L’edifici més alt perviu com pot i, al costat, dues relíquies de planta i pis, que són de les més velles del barri. Sens dubte deu ser aquí. Però no em contesten.
El cactus crec que deu ser de l’espècie Cereus Fervesii segons m’indica el mestre Sr. Google. Li he comptat de nou les puntes, però em descompto. N’hi ha més de trenta. Segons el procés de creixement d’aquests exemplars, en pocs anys es poden fer grans, però per fer un arbre descomunal com aquest, en calen molts. Com que, de moment, en desconec l’edat, l’he batejat amb el nom del Cactus d’en Corrades, que com bé se sap, va ser el veí més antic del nostre barri d’Hostafrancs, establint-s’hi la primera meitat del segle XIX.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada