Entro una instància al districte

He entrat una instància al districte respecte el cactus. He exposat la situació del cactus, on és, com és, etc i els he adjuntat aquest web. En definitiva, demano que es consideri que aquest cactus pugui ser traslladat a un espai més adient. Pel que fa les dates, evidentment, ho deixo obert. Ha de dependre del moment de la intervenció sobre aquestes finques i també de la bona voluntat dels propietaris. Pel que fa l'espai, tot i que demano que pugui ser reubicat dins del barri, com a un dels veïns més antics que tenim, obro la porta al seu trasllat al Jardí Botànic de Montjuïc, on es retrobaria amb altres amics de la seva espècie.

Espero resposta amb candeletes.

Un museu de les tradicions i la història d'Hostafrancs?

Una amiga sempre em diu que barrino més del compte. Així que jo, anant-li donant tombs a l’assumpte he tingut la idea de sol·licitar a les entitats i als amics del barri l’estudi de viabilitat per a la creació d’un petit museu d’Història i Tradicions d’Hostafrancs. Un museu que inclogui una petita biblioteca especialitzada en Hostafrancs, un apartat on conèixer com era l’Hostafrancs rural, quin va ser el creixement urbanístic, com es vivia a l’Hostafrancs de fa cent anys i com ha anat evolucionant, sobretot arran de les transformacions urbanístiques a partir de la creació de la Plaça d’Espanya i de la Fira. Ara que Hostafrancs acaba de complir 150 anys, perquè no dedicar un petit espai del nostre barri, abans que perdi la memòria, a compilar-ho?

Fa molts anys que els Amics de la Història i les Tradicions recullen dades i materials que servirien perfectament per a aquest propòsit i que avui es guarden a l’Arxiu de l’Estació de Magòria, que ja va ser un pas important.

I aquí ve la última proposta: la més difícil de totes. Perquè no proposar que una d’aquestes casetes del carrer Vidriol 14 i 16, mostra d’aquell Hostafrancs de la segona meitat del segle XIX, i avui afectades pel PERI, aculli aquest petit equipament? Seria una idea deliciosa.

Manifest per a la salvació del Cactus d'en Corrades

Avui, doncs, m’he proposat, com a mínim, elaborar un manifest o document que ens permeti donar a conèixer aquest fet a tots els veïns d’Hostafrancs, i al Districte de Sants-Montjuïc, per demanar una solució final digna per aquest veí del nostre barri, el Cactus d’en Corrades. El manifest recull diverses propostes de salvació d’una vida que, encara que sigui vegetal, bé val la pena de conservar.

Considerant que

1 - Al pati de la finca del carrer Vidriol número 16 existeix un cactus amb més de trenta puntes i d’uns tres metres i mig d’alçada, i que crec que es tracta d’un dels exemplars més importants d’aquest tipus de cactus que hi ha a la ciutat.

2 - Aquesta finca està afectada pel Pla Especial de Reforma Interna d’Hostafrancs i està condemnada a l’enderroc.

3 – Desconec si hi ha cap pla municipal per a salvar i reubicar aquest espècimen tan singular dins o fora del nostre barri

Sol·licito que:

1 – El Cactus d’en Corrades sigui estudiat per algun tècnic municipal de l’Institut del Paisatge Urbà i de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins per considerar-ne la vàlua.

2 – El Cactus d’en Corrades sigui reubicat en algun espai públic del nostre barri per a la seva conservació i contemplació per part dels veïns.

3 – De no ser possible, el Cactus sigui traslladat al Jardí Botànic de Barcelona.

A Hostafrancs, Barcelona, 27 de febrer del 2009

El cactus en perill

Avui he consultat el Punt d’Informació Cartogràfica, un servei que a vegades remeno a través d’Internet, que ens mostra la situació en que es troben les finques i els espais de la ciutat. Evidentment i com ja sabíem la zona està afectada per un dels plans urbanístics de la ciutat. Segons els planells, aquestes finques: l’okupada al carrer Leiva i les posteriors, al carrer Vidriol, estan afectades pel pla i acabaran a terra. Les primeres preguntes que em faig, i em sap greu dir-ho, son per preocupar-me més del destí del cactus, que no del dels veïns. Però suposo que aquests ja es deuen haver preocupat de reunir-se amb l’Ajuntament, buscar una solució a la seva reubicació, trobar pisos de protecció o obtenir una indemnització, que és el que es fa en aquestes situacions. Vaja, crec. Però qui s’ha preocupat del destí del cactus? Què en faran? Algú ha pensat en salvar-lo?

El Cactus d'en Corrades

Fa uns dies passejant per Hostafrancs, vaig deturar-me una estona a inspeccionar l’abast de les obres d’arranjament del centre històric del barri, corresponent a les cases més antigues del carrer Vidriol, Leiva i Cap de Guaita. Properament hi passarà el nou carrer Diputació que vindrà a connectar el carrer Tarragona amb la Gran Via sense passar per la plaça d’Espanya.

El barri s’ha esponjat, és evident, però a costa de molts edificis que formaven part de la nostra història i donaven una fesomia d’antic poble a aquesta zona, formada pel triangle entre Sant Roc, Bordeta i Creu Coberta. Tanmateix, cal dir, que moltes d’aquestes cases estaven en un estat lamentable, com les que actualment subsisteixen al carrer Vidriol del 16 al 20.

Girant Vidriol cap a Leiva per l’antic Cap de Guaita (més o menys) s’obre un gran espai nou encara per arranjar tot encimentat. I ves, de compte, m’he aturat a veure els patis de llum interiors d’aquestes finques solitàries, ara desvetllats per l’enrunament de les finques adjacents. I la sorpresa ha estat la troballa d’un cactus imponent, amb més d’una trentena de puntes i uns 3 metres d’alçada, enclavat en un dels patis interns però no puc encertar a quin.

Pico a una de les portes, al costat d’una casa okupada al carrer Leiva. Obre un bon home que em diu que pertany a les finques de Vidriol i m’hi torno. Realment són finques molt velles. L’edifici més alt perviu com pot i, al costat, dues relíquies de planta i pis, que són de les més velles del barri. Sens dubte deu ser aquí. Però no em contesten.

El cactus crec que deu ser de l’espècie Cereus Fervesii segons m’indica el mestre Sr. Google. Li he comptat de nou les puntes, però em descompto. N’hi ha més de trenta. Segons el procés de creixement d’aquests exemplars, en pocs anys es poden fer grans, però per fer un arbre descomunal com aquest, en calen molts. Com que, de moment, en desconec l’edat, l’he batejat amb el nom del Cactus d’en Corrades, que com bé se sap, va ser el veí més antic del nostre barri d’Hostafrancs, establint-s’hi la primera meitat del segle XIX.